Clínica Oncológica Ishtar en Barcelona
Blog de noticias
Etapa de la vida de la dona: MENOPAUSA
May 16, 2020
Categorías: Ginecología

 

Què és la menopausa i que no és?

La menopausa és:

  • El cessament definitiu de la funció ovàrica es a dir un dèficit sobtat d’estrògens .
  • Una etapa més en la vida de qualsevol dona.
  • L’origen de certs canvis i d’alguns trastorns.
  • Les dones informades i amb hàbits saludables gaudiran d’una millor qualitat de vida durant aquesta etapa.

La menopausa no és:

  • Una malaltia.
  • No significa vellesa. No significa pèrdua de feminitat.
  • No totes les dones pateixen els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat. Un 15% de les dones no pateix cap molèstia.

 

La menopausa: ¿com, quan i per què?

La menopausa és el final de l’etapa fèrtil, la conseqüència de l’envelliment natural dels ovaris i del cessament de la seva funció reproductora i hormonal. En aquest procés de pèrdua de la fertilitat es produeixen alguns trastorns hormonals que afecten el funcionament del cos.
A més de la menopausa natural, que acabem de descriure, també es pot donar la menopausa induïda, causada per l’extirpació dels ovaris, per un tractament de quimioteràpia o radioteràpia, malalties autoimmunes o bé per un funcionament anormal dels ovaris.
La menopausa es considera precoç si es produeix abans dels 40 anys, i tardana si es produeix després dels 57 anys.

 

Descripció de la menopausa:

Símptomes a curt termini

La manca d’estrògens a curt termini ens du a:

Sufocacions i suors :
La manca d’estrògens fa que la temperatura corporal augmenta quasi 1 grau. Generalment, la sufocació s’inicia al tòrax, puja fins al cap i es distribueix per tot el cos. Un cop produïda  aquesta el cos inicia una tornada a la normalitat i per fer-ho es produeix la suor que es un mecanisme per disminuir la temperatura, els suors poden ser tan o més molestos que les sufocacions.  Entre un 60% i un 80% de les dones les pateixen. La freqüència de les sufocacions pot anar des d’un cop al dia fins a una cada mitja hora. Normalment, es tracta d’episodis nocturns. La seva durada sols ser d’entre 3 i 6 minuts. Aquest tipus d’episodis es manté entre sis mesos i dos- 3 anys de mitjana. Un 15-20% d’aquestes dones però les tenen tota la vida

 

Vertigen:
Identificat com a mareigs i sensació d’inestabilitat.

 

Parestèsia:
És una sensació de formigueig i adormiment de les extremitats.

Símptomes psicològics:

  • Nerviosisme, Ansietat, Tendència a la depressió i Disminució de la capacitat de concentració

Se solen associar a les sufocacions.

Les alteracions que es produeixen en la dona durant el climateri són conseqüència, d’una banda, de canvis endocrins i metabòlics, i de l’altra, de les característiques psicològiques personals i de factors socials.

Símptomes a mig termini (al cap de 5 a 10 anys de iniciar-se la menopausa)

La manca d’estrògens a mig termini ens duu a:

Alteracions urinàries o síndrome urogenital

  • Atròfia urogenital: la manca d’estrògens produeix una disminució de la lubrificació de la vagina i la disminució dels plecs vaginals per la pèrdua de col·lagen. 
  • Incontinència urinària: és un trastorn que sol afectar les dones post-menopàusiques, però no sempre està lligat al dèficit d’estrògens. Constitueix un problema higiènic, social i psicològic.

Símptomes: incontinència urinària, urgència miccional o també les dues o incontinència mixta. Infeccions d’orina.
Tractament: actualment  el tractament de base es la fisioteràpia basat en millorar la musculatura del sòl pelvià. El tractament amb estrògens locals millora el trofisme de les mucoses i pot ajudar a disminuir i millorar la simptomatologia.
 

Alteracions a la pell

  • La pell també pateix alteracions causades pel dèficit d’estrògens, al qual s’afegeixen altres factors propis de l’edat o externs, com ara l’exposició solar.
  • El pas del temps duu a una disminució del col·lagen i del gruix de la pell i això provoca laxitud, arrugues i pèrdua d’elasticitat i sensibilitat.

La sexualitat  durant la menopausa

L’arribada de la menopausa no comporta el final de la sexualitat. La percepció contrària és equivocada i depèn més de factors socioculturals que dels pròpiament hormonals. Comporta certs canvis i pot provocar alguns trastorns. Però no vol dir pèrdua de feminitat:

  • La disminució de la lubricació de vegades pot provocar molèsties durant el coit.
  • L’excitació sexual pot ser més lenta i menys intensa.
  • Ingerir fàrmacs, i també algunes malalties cròniques, pot reduir l’impuls sexual.
  • Determinat tipus d’intervencions quirúrgiques i els tractaments associats a aquestes poden dur les dones a pensar que han perdut el seu atractiu.
  • Els trastorns psicològics propis de la menopausa també afecten la resposta sexual.
  • Els actuals cànons de bellesa són una pressió per a les dones menopàusiques. Davant l’augment de l’esperança de vida a la nostra societat, les dones menopàusiques tenen un terç de la seva vida per endavant. Un repte que cal afrontar i un mite que s’ha de trencar.

Símptomes a llarg termini (mes  de 10 anys de iniciar-se la menopausa)

La manca d’estrògens a llarg termini ens duu a:

Osteoporosi

  • Es una pèrdua progressiva de calci als ossos. Els estrògens contribueixen a la regeneració dels ossos, la manca d’estrògens fa que els ossos no es regenerin correctament. I el resultat es que durant els primers anys podem tenir fins a una pèrdua entre 2-3 % anual es a dir amb 10 anys es pot arribar a perdre un 25% de la massa òssia total
  • Afecta més del 40% de les dones menopàusiques i comporta un risc augmentat de patir fractures.

Malalties cardiovasculars

Durant l’etapa reproductiva, les dones viuen més protegides que els homes davant les malalties cardiovasculars gràcies a l’acció dels estrògens sobre el cor.

  • La manca d’estrògens pot comportar un augment del risc de patir malalties cardiovasculars.
  • El seu dèficit incrementa la possibilitat de trombosis coronàries a causa del canvi en el metabolisme lipídic, que afecta la coagulació i la fibrinòlisi.
  • També afecta el canvi de pes que les dones experimenten durant aquesta fase hormonal, ja que una part important de greix s’acumula a la zona abdominal.

Amb la manca d’estrògens durant la menopausa, les dones s’incorporen al grup de risc de les malalties cardiovasculars. Els factors de risc de malaltia cardiovascular identificats en les dones són:

  • Edat: més de 55 anys, antecedents familiars, obesitat, tabaquisme, diabetis, hipertensió, hipercolesterolèmia, estrès, hipoestrogenisme

El diagnòstic:

La Menopausa per definició es un any sense regla.

A part d’això el diagnòstic serà clínic per tota la simptomatologia que ja hem explicat en l’apartat anterior i també per les troballes als anàlisi generals amb un augment de les xifres del colesterol, però el més important es l’apartat hormonal, amb un augment important de les gonadotrofines i en especial la FSH( fol·licle estimulant) superior a 40 Ui/ l i a un dèficit de estrògens amb valors <18 pg/ ml  

 

Prevenir per cuidar-se durant la menopausa

Durant la menopausa, haurem de reforçar els hàbits saludables.

  • Dieta correcta: variada, rica en calci i equilibrada en proteïnes, sodi, fòsfor… que limiti el consum de cafè, alcohol, greixos i hidrats de carboni.
  • Prendre el sol uns 15 minuts al dia: els rajos ultra violetes  transforma el dehidrocolesterol en vitamina D, que afavoreix l’absorció al intestí el calci ingerit en la dieta.
  • Exercici físic moderat: la inactivitat física redueix la formació de massa òssia. Si les dones practiquen algun exercici adequat per a la seva edat i el seu estat general, aconseguiran un millor equilibri entre formació i resorció òssies.
  • Suprimir el tabac: el tabac contribueix a la pèrdua de massa òssia.

Tipus de tractament:

Objectiu: La menopausa NO s’ha de tractar, però SÍ que disposem de tractaments pera reduir-ne alguns símptomes i millorar la qualitat de vida quan es veu molt afectada.

Els fitoestrògens:

  • Què són? Els fitoestrògens són derivats de plantes biològicament actives, estan en molts aliments, com ara els llegums, les hortalisses i els cereals, i inclouen diferents derivats químics: lignans, isoflavones i cumestans.
  • Quins beneficis aporten? Ajuden a pal·liar els símptomes climatèrics i, entre aquests, la pèrdua de massa òssia. Tenen importants efectes antioxidants, antivírics i antiinflamatoris. Les dietes no solen contenir prou quantitat de fitoestrògens, de manera que s’han d’administrar en suplements.

El tractament hormonal:

El dèficit d’estrògens és la causa  de les alteracions que algunes dones pateixen. El tractament hormonal (TH) consisteix a subministrar-los un suplement d’aquestes hormones. Amb el TH es recuperen els nivells mínims hormonals que permeten conservar,  en el grup de dones amb símptomes severs, una bona qualitat de vida.

El consens mèdic també alerta d’alguns riscos:

  • No totes les dones poden rebre tractaments de TH.
  • La prescripció de la dosi ha de ser la menor possible.
  • La durada del tractament ha de ser limitada i mai superior a 5 anys (excloent els casos de menopausa precoç), ja que pot augmentar el risc relatiu de patir càncer de mama.

 

 

 

 

Francesc Baró

Endocrinologia ginecològica i Medicina reproductiva.

Escribe un comentario