Etapa de la vida de la dona: Menopausa

Què és la menopausa i què no és?

• El cessament definitiu de la funció ovàrica és a dir un dèficit sobtat d’ estrògens.
• Una etapa més en la vida de qualsevol dona.
• L’ origen de certs canvis i d’ alguns trastorns.
• Les dones informades i amb hàbits saludables gaudiran d’una millor qualitat de vida durant aquesta etapa.

No és:

• Una malaltia.
• No significa vellesa. No significa pèrdua de feminitat.
• No totes les dones pateixen els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat. Un 15% de les dones no pateix cap molèstia.

com, quan i per què?

La menopausa és el final de l’ etapa fèrtil, la conseqüència de l’ envelliment natural dels ovaris i del cessament de la seva funció reproductora i hormonal. En aquest procés de pèrdua de la fertilitat es produeixen alguns trastorns hormonals que afecten el funcionament del cos. A més de la menopausa natural, que acabem de descriure, també es pot donar la menopausa induïda, causada per l’extirpació dels ovaris, per un tractament de quimioteràpia o radioteràpia, malalties autoimmunes o bé per un funcionament anormal dels ovaris. La menopausa es considera precoç si es produeix abans dels 40 anys, i tardana si es produeix després dels 57 anys.

Descripció de la menopausa

Símptomes a curt termini

La falta d’estrògens a curt termini ens porta a:

Sufocacions i suors

La falta d’estrògens fa que la temperatura corporal augmenta gairebé 1 grau. Generalment, la sufocació s’inicia al tòrax, puja fins al cap i es distribueix per tot el cos. Un cop produïda aquesta el cos inicia una tornada a la normalitat i per això es produeix la suor que és un mecanisme per disminuir la temperatura, les suors poden ser tan o més molestos que els sufocacions. Entre un 60% i un 80% de les dones les pateixen. La freqüència dels sufocacions pot anar des d’una vegada al dia fins a una cada mitja hora. Normalment, es tracta d’episodis nocturns. La seva durada sol ser d’ entre 3 i 6 minuts. Aquest tipus d’ episodis es manté entre sis mesos i dos- 3 anys de mitjana. Un 15-20% d’aquestes dones però les tenen tota la vida.

Vertígens

Identificat com a marejos i sensació d’inestabilitat.

Parestèsies

Es una sensació de formigueig i adormiment de les extremitats.

Símptomes psicològics

Nerviosisme, Ansietat, Tendència a la depressió i disminució de la capacitat de concentració Se solen associar a les sufocacions.

Les alteracions que es produeixen en la dona durant el climateri són conseqüència, d’ una banda, de canvis endocrins i metabòlics, i de l’ altra, de les característiques psicològiques personals i de factors socials.

Símptomes a mitjà termini (al cap de 5 a 10 anys d’iniciar-se la menopausa)

La manca d’estrògens a mitjà termini ens porta a:

Alteracions urinàries o síndrome urogenital

• Atròfia urogenital: la manca d’estrògens produeix una disminució de la lubricació de la vagina i la disminució dels plecs vaginals per la pèrdua de col·lagen.
• Incontinència urinària: és un trastorn que sol afectar les dones post-menopàusiques, però no sempre està lligat al dèficit d’estrògens. Constitueix un problema higiènic, social i psicològic.

Símptomes: incontinència urinària, urgència miccional o també les dues o incontinència mixta. Infeccions d’ orina.

Tractament: actualment el tractament de base és la fisioteràpia basat a millorar la musculatura del sòl pelvià. El tractament amb estrògens locals millora el trofisme de les mucoses i pot ajudar a disminuir i millorar la simptomatologia.

Alteracions a la pell

La pell també pateix alteracions causades pel dèficit d’ estrògens, al qual s’ afegeixen altres factors propis de l’ edat o externs, com ara l’ exposició solar.

El pas del temps porta a una disminució del col·lagen i del gruix de la pell i això provoca laxitud, arrugues i pèrdua d’elasticitat i sensibilitat

La sexualitat durant la menopausa

L’arribada de la menopausa no comporta el final de la sexualitat. La percepció contrària és equivocada i depèn més de factors socioculturals que els pròpiament hormonals. Comporta certs canvis i pot provocar alguns trastorns. Però no significa pèrdua de feminitat:

• La disminució de la lubricació de vegades pot provocar molèsties durant el coit.
• L’excitació sexual pot ser més lenta i menys intensa.
• Ingerir fàrmacs, i també algunes malalties cròniques, pot reduir l’impuls sexual.
• Determinat tipus d’ intervencions quirúrgiques i els tractaments associats a aquestes poden portar les dones a pensar que han perdut el seu atractiu.
• Els trastorns psicològics propis de la menopausa també afecten la resposta sexual.
• Els actuals cànons de bellesa són una pressió per a les dones menopàusiques. Davant l’augment de l’esperança de vida en la nostra societat, les dones menopàusiques tenen un terç de la seva vida abans. Un repte que cal afrontar i un mite que cal trencar.

Símptomes a llarg termini (més de 10 anys d’iniciar-se la menopausa)

La manca d’estrògens a llarg termini ens porta a:

Osteoporosi

Una pèrdua progressiva de calci als ossos. Els estrògens contribueixen a la regeneració dels ossos, la manca d’ estrògens fa que els ossos no es regenerin correctament. I el resultat és que durant els primers anys podem tenir fins a una pèrdua entre 2-3% anual és a dir amb 10 anys es pot arribar a perdre un 25% de la massa òssia total.

Afecta més del 40% de les dones menopàusiques i comporta un risc augmentat de patir fractures.

Malalties cardiovasculars

Durant l’etapa reproductiva, les dones viuen més protegides que els homes davant les malalties cardiovasculars gràcies a l’acció dels estrògens sobre el cor.

• La falta d’estrògens pot comportar un augment del risc de patir malalties cardiovasculars.
• El seu dèficit incrementa la possibilitat de trombosi coronàries a causa del canvi en el metabolisme lipídic, que afecta la coagulació i la fibrinòlisi.
• També afecta el canvi de pes que les dones experimenten durant aquesta fase hormonal, ja que una part important de greix s’ acumula a la zona abdominal.

Amb la falta d’estrògens durant la menopausa, les dones s’incorporen al grup de risc de les malalties cardiovasculars

Els factors de risc de malaltia cardiovascular identificats en les dones són:

Edat: més de 55 anys, antecedents familiars, obesitat, tabaquisme, diabetis, hipertensió, hipercolesterolèmia, estrès, hipoestrogenisme.

El diagnòstic

La Menopausa per definició és un any sense regla.

A banda d’això el diagnòstic serà clínic per tota la simptomatologia que ja hem explicat en l’apartat anterior i també per les troballes en les anàlisis generals amb un augment de les xifres del colesterol, però el més important és l’apartat hormonal, amb un augment important de les gonadotrofines i en especial la FSH (fol·licle estimulant) superior a 40 Ui / lia un dèficit d’estrògens amb valors <18 pg / ml.

Prevenir per cuidar-se durant la menopausa.

Durant la menopausa, haurem de reforçar els hàbits saludables.

• Dieta correcta: variada, rica en calci i equilibrada en proteïnes, sodi, fòsfor … que limiti el consum de cafè, alcohol, greixos i hidrats de carboni.
• Prendre el sol uns 15 minuts al dia: els raigs ultra violetes transforma el dihidrocolesterol en vitamina D, que afavoreix l’absorció a l’intestí el calci ingerit en la dieta.
• Exercici físic moderat: la inactivitat física redueix la formació de massa òssia. Si les dones practiquen algun exercici adequat per a la seva edat i el seu estat general, aconseguiran un millor equilibri entre formació i resorció òssies.
• Suprimir el tabac: el tabac contribueix a la pèrdua de massa òssia.

Tipus de tractament

Objectiu: La menopausa NO s’ha de tractar, però SÍ que disposem de tractaments per reduir alguns símptomes i millorar la qualitat de vida quan es veu molt afectada.

Els fitoestrògens

• Què són? Els fitoestrògens són derivats de plantes biològicament actives, estan en molts aliments, com els llegums, les hortalisses i els cereals, i inclouen diferents derivats químics: lignans, isoflavones i cumestans.
• Quins beneficis aporten? Ajuden a pal·liar els símptomes climatèrics i, entre aquests, la pèrdua de massa òssia. Tenen importants efectes antioxidants, antivirals i antiinflamatoris. Les dietes no solen contenir prou quantitat de fitoestrògens, per la qual cosa s’ han d’ administrar en suplements.

El tractament hormonal

El dèficit d’estrògens és la causa de les alteracions que algunes dones pateixen. El tractament hormonal (TH) consisteix a subministrar-los un suplement d’aquestes hormones. Amb el TH es recuperen els nivells mínims hormonals que permeten conservar, en el grup de dones amb símptomes severs, una bona qualitat de vida.

El consens mèdic també alerta d’alguns riscos:

• No totes les dones poden rebre tractaments de TH.
• La prescripció de la dosi ha de ser la menor possible.
• La durada del tractament ha de ser limitada i mai superior a 5 anys (excloent els casos de menopausa precoç), ja que pot augmentar el risc relatiu de patir càncer de mama.