A España, el càncer genital mes freqüent es el d’endometri, seguit pel càncer d’ ovari i el de cèrvix. Presenta una tassa de supervivència global als 5 anys superior al 80%.
L’edat de màxima incidència està entre els 50 i els 59 anys. Es presenta amb major freqüència (75 %) en la postmenopausa. L’obesitat i l’edat son els dos riscos epidemiològics que estan mes associats amb el càncer d’endometri. L’Organització Mundial de la Salut defineix: el grau d’obesitat com índex de massa corporal (IMC) a partir de 30 kg / m2 i obesitat premòrbida com IMC de 35-40 kg / m2.
L’estadificació del càncer d’endometri es quirúrgica. La laparotomia era l’abordatge quirúrgic mes comú per l’estadificació adequada i tractament del càncer d’ endometri. No obstant, en les darreres dues dècades, tècniques quirúrgiques mínimament invasives s’han desenvolupat, com la laparoscòpia i laparoscòpia assistida per robot.
L’ estat dels ganglis segueix sent un dels seus principals factors pronòstics. La biòpsia del gangli limfàtic sentinella s’ha convertit en una eina de diagnòstic acceptada en pacients amb càncer d’ endometri en etapes inicials.
La clínica mes freqüent es la metrorràgia (pèrdua de sang fora de la menstruació o pèrdua hemàtica en la post menopausa). Altres símptomes poden ser el dolor abdomino-pelvià, anèmia.
L’ecografia vaginal permet realitzar una bona valoració de l’endometri i d’altres patologies que poguessin donar la clínica de metrorràgies (miomes, tumors ovàrics). L’estudi histològic es el que donarà el diagnòstic definitiu de la lesió.
La presa de la mostra es pot realitzar mitjançant una cànula d’aspirat d’endometri o sota visió directa i dirigida amb la histeroscòpia. Un cop que es diagnostica la neoplàsia es realitzarà l’estudi d’extensió per descartar o confirmar altres lesions fora de l’endometri. Aquestes proves son d’imatge, en especial la ressonància magnètica abdominopelviana.
La cirurgia es el tractament principal per aquests tumors sempre que no s’evidenciï lesions metastàtiques o carcinomatosis peritoneal…
S’extirpa l’úter (cos i coll) junt amb les trompes i els ovaris. En els casos de risc elevat de disseminació ganglionar,es realitzarà la exèresi dels ganglis pelvians bilaterals i paraòrtics.
Tradicionalment s’ha classificat en dos tipus de càncer d’endometri:
Tipus I: representen el 80% del total de tumors neoplàsics d’endometri. Acostumen a presentar-se en dones pre o perimenopàusiques exposades a estrògens no contrarestats amb progesterona. En general, son de bon pronòstic de vida.
Tipus II: representen el 20% restant de casos. Es diagnostiquen generalment en la postmenopausa sense relació a la exposició d’estrògens. El tipus histològic no es l’ endometriode sinó el seros i el de cèl.lules clares.
Actualment es valora la infiltració del miometri, la presència o absència d’ invasió limfo-vascular i grau histològic per ser considerat de risc baix moderat o alt de recurrència. Les taxes de manca de correlació entre la biòpsia d’endometri i l’examen definitiu de la peça quirúrgica és d’un 30 %. Amb la descoberta de l’Atles genòmic l’any 2013, els perfils moleculars aporten una gran informació per avaluar el risc de recidiva. A partir d’aquest moment apareixen diverses classificacions en les que es valoren:
- POLE ultramutat
- MSI hipermutat (inestabiltat de microsatèlits)
- Baix número de còpies (Tumors endometriodes)
- Alt número de còpies (Tumors serosos-like)
- p53
La estadificació del càncer d’endometri és quirúrgica. La FIGO ha presentat la nova estadificació, que s’aplica a partir de Gener de 2010.
- Estadi I : Tumor confinat al cos de l’úter
- IA. No invasió del miometri o inferior a la meitat
- IB: Invasió del miometri igual o superior a la meitat
- Estadi II : Tumor que invadeix estroma cervical sense extensió fora de l’úter. Equival al antic estadi IIB infiltració del estroma cervical. L’afectació de la mucosa no sobreestadifica.
- Estadi III :Extensió local i/o regional del tumor
- IIIA :Tumor que invadeix serosa del cos uterí i/o anexes Desapareix el rentat peritoneal positiu com a criteri d’estadificació encara que es segueix recomanant.
- IIIB Afectació vaginal i/o parametrial
- IIIC : Metàstasis en ganglis pelvians i/o paraòrtics
- IIIC1: Ganglis pelvians positius
- IIIC2: Ganglis paraòrtics positius amb o sense positivitat dels ganglis pelvians.
- Estadi IV :Tumor que invadeix mucosa vesical i/o rectal, i/o metàstasis a distancia.
- IVA:Tumor que invadeix mucosa vesical i/o rectal
- IVB: Metàstasis a distancia, incloses metàstasis intraabdominals i/o a ganglis engonals
Amb el resultat histològic definitiu es valorarà la necessitat d’indicar un tractament adjuvant ( radioteràpia externa, braquiteràpia i/o quimioteràpia).
Foto: Histeroscòpia. Imatge d’una neoplàsia d’endometri focal.
FOTO A y B: Visió laparoscòpica de genitals interns en pacient amb anexectomia bilateral prèvia o amb anexes en pacient amb neoplàsia d’úter.
FOTO C: Detecció del gangli sentinella amb la sonda laparoscòpica del radiotraçador.
FOTO A y B. Úter: visió de la neoplàsia d’endometri.