El càncer de coll uterí és una malaltia per la qual es formen cèl·lules malignes (canceroses) en els teixits del coll uterí. La infecció per virus del papil·loma humà és el factor de risc principal del càncer de coll uterí. En general, no hi ha signes o símptomes del càncer de coll uterí inicial però, de vegades, es detecta al començament durant els exàmens de rutina. Els signes i símptomes de el càncer de coll uterí inclouen el sagnat vaginal i el dolor pelvià. Per detectar (trobar) i diagnosticar el càncer de coll uterí, s’utilitzen proves per examinar el coll uterí.
El càncer de coll uterí representa fins al 7,5% de tots morts femenines per càncer. Avanços en la detecció i el tractament han augmentat la supervivència a 5 anys de la malaltia en estadi primerenc fins a més del 90% en països desenvolupats.
Certs factors afecten el pronòstic (probabilitat de recuperació) i les opcions de tractament. La majoria dels tumors malignes de coll uterí es presenten entre els 50-55 anys d’edat.
La prevenció de el càncer és un conjunt d’accions destinades a reduir la possibilitat d’emmalaltir de càncer. Al prevenir el càncer, el nombre de casos nous disminueix en un grup o població. S’espera que això redueixi el nombre de morts que causa el càncer. La citologia cervico-vaginal i la determinació de virus del papil·loma humà són les proves de cribratge que permeten realitzar aquesta prevenció.
És possible que evitar els factors de risc i augmentar els factors de protecció ajudin a prevenir el càncer.
Són factors de risc de càncer de coll uterí: Infecció pel virus del papil·loma humà, tabac
En les dones infectades pel VPH, hi ha altres factors de risc relacionats amb augment de el risc de càncer de coll uterí:
Multiparitat
Utilitzar anticonceptius orals durant molt de temps
Fumar cigarrets
Els següents factors augmenten el risc d’infecció pel VPH:
Sistema immunitari debilitat
Iniciar l’activitat sexual a una edat primerenca o tenir moltes parelles sexuals
Els següents factors de protecció poden disminuir el risc de càncer de coll uterí:
Evitar l’activitat sexual
Estar vacunada contra el VPH
Utilitza barreres de protecció durant l’activitat sexual
El símptoma més freqüent és l’hemorràgia genital, de manera espontània o després de relacions sexuals. Altres símptomes, com la leucorrea, astènia, anorèxia, pèrdua de pes, dolor pelvià i altres símptomes secundaris a malaltia metastàtica, són menys freqüents. Només un 25% de les pacients amb càncer es diagnostiquen de forma asimptomàtica.
El diagnòstic histològic del càncer de cèrvix es realitza mitjançant biòpsia cervical, raspat endocervical i conització. L’exploració clínica permet establir un estadi clínic de la malaltia i les proves complementàries determinen l’extensió de la malaltia.
Els estadis de la malaltia es defineixen per la classificació de la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO):
- ESTADI I: L’estadi I és el carcinoma estrictament limitat al cèrvix.
- Es subdivideix en IA i IB, que al seu torn se subdivideixen en IA1 i IA2 segons l’afectació mil·limètrica de el tumor i en IB1 i IB2 segons la mida del tumor si és inferior o superior als 4 cm.
- ESTADI II: A l’estadi II el carcinoma s’estén més enllà del cèrvix uterí, però no arriba a la paret pelviana. El carcinoma afecta la vagina, però no arriba al terç inferior de la mateixa. Es subdivideix en IIA (IIA1 i IIA2) i IIB en funció de l’afectació parametrial sense arribar a paret pelviana i de la mida tumoral.
- ESTADI III: L’estadi III implica que el carcinoma s’ha estès a la paret pelviana. Confirmat en l’examen rectal, no hi ha espai lliure de càncer entre el tumor i la paret pelviana. El tumor afecta el terç inferior de la vagina. S’han d’incloure tots els casos amb hidronefrosi o amb insuficiència renal. Es subdivideix en IIIA i IIIB.
- ESTADI IV: L’estadi IV implica que el carcinoma s’ha estès més enllà de la pelvis mateixa o ha afectat clínicament la mucosa vesical o rectal. Es subdivideix en IVA i IVB segons si afecta òrgans pelvians o a distància.
El tractament de el càncer de cèrvix depèn de múltiples factors: de les característiques del tumor, de l’estadi de la malaltia, de l’estat de la pacient i dels seus desitjos genèsics.
El tractament d’elecció de el càncer de cèrvix inicial a partir de l’estadi IA2 consisteix en la histerectomia radical amb limfadenectomia pelviana. Segons els resultats histològics dels teixits extirpats es valorarà la necessitat de complementar el tractament primari quirúrgic amb radioteràpia i / o quimioteràpia.
El tractament d’elecció de el càncer cervical localment avançat consisteix en el tractament concomitant de radioteràpia i quimioteràpia o quimioteràpia en els estadis IVB. Per planificar el tractament es pot efectuar una prova d’imatge (PET-TAC) i / o la realització d’una cirurgia d’estadificació preterapèutica mitjançant limfadenectomia lumboaòrtica extraperitoneal.
FOTO: Imatge de biòpsia de peça quirúrgica de càncer de cèrvix.
Foto Visió final del territori retroperitoneal-paraòrtic després de la realització de la limfadenectomia paraòrtica extraperitoneal laparoscòpica.