El sòl pelvià és el grup de músculs i lligaments que formen una mena de cabestrell o hamaca que envolta la cavitat abdominal a la part inferior. Sostenen tots els òrgans pelvians (bufeta i uretra, úter i vagina; i recte) i asseguren el seu funcionament normal.
Els principals símptomes que pot provocar són incontinència urinària o fecal, molèsties, dolor i fins i tot un prolapse dels òrgans pelvians.
Quines són les causes de la debilitació del sòl pelvià?
- Embaràs i part.
- Estrenyiment crònic.
- Esports d’impacte.
- Obesitat.
- Malalties respiratòries i tabaquisme.
- Cirurgia ginecològica o tractaments radioteràpics.
- Aquesta patologia és una part important de les vostres consultes.
Hi ha dos tipus de patologies que constitueixen la majoria de les consultes efectuades:
1) Les disfuncions urinàries
2) Les anomalies de posició de les vísceres pelvianes.
1) Les disfuncions urinàries :
Les més corrents són les relacionades amb la incontinència d’orina
Hi ha dos tipus:
Incontinència d’orina per l’esforç (IOE):
Quan hi ha una pèrdua involuntària d’orina en fer un esforç que comporti un augment de la pressió intraabdominal (tos, esternut, riure, córrer, saltat.).
Es deu a una pèrdua de la força de la musculatura pelviana o un relaxament de les subjeccions de la uretra al pubis (híper mobilitat uretral). Pot estar lligada a processos que comportin un afebliment d’aquestes estructures, per exemple, gestació, part i menopausa.
Com es diagnòstica?
Generalment mitjançant l’exploració i un estudi urodinàmic.
El tractament serà:
- En primer lloc conservador amb fisioteràpia específica. Reforçar els músculs amb els exercicis de Kegel i/o hipopressius. Podent utilitzar els cons vaginals, les boles xineses, o dispositius electrònics.
- Quirúrgic amb malles suburetrals
- Altres terapèutiques seran Remex o injeccions juxta uretrals.
En general es convé diferir els tractaments quirúrgics fins a la menopausa. Com que en aquest moment hi pot haver canvis en aquestes estructures de suport.
Incontinència d’orina amb urgència (IOU):
És una disfunció a l’orinar que es caracteritza per:
- Miccions més freqüents.
- Urgència miccional.
- Incontinència.
- Nictúria ( orinar a la nit)
És habitual i es relaciona amb el pas dels anys. A la bufeta hiperactiva, poden existir defectes als sistemes d’innervació de la bufeta urinària. En aquests casos no s’omple íntegrament, i apareixen unes ganes imperioses d’orinar malgrat el poc volum existent.
El diagnòstic es fa amb la història clínica, podent recórrer també a l’estudi urodinàmic.
Per començar, el seu tractament consisteix en la modificació d’hàbits
- Efectuar miccions programades
- Evitar irritants com cafè, te, xocolata, i espècies…
- Fàrmacs moduladors del sistema nerviós vegetatiu. Millorant així la capacitat de la bufeta urinària.
2) Les anomalies de posició dels òrgans pèlvics:
Són els prolapses totals o parcials de les estructures i genitals interns. Com:
- Paret vaginal: anterior o cistocele.
- Posterior o rectocel.
- Úter, prolapse uterí parcial o total.
El diagnòstic és per:
- La clínica que explica la pacient (sensació de pes, ocupació de la vagina amb l’esforç, etc.).
- L’exploració a la consulta.
- Urodinàmia o proves de funcionalitat d’anus i recte, i estudis d’imatge.
En general, el tractarem segons les molèsties que ocasioni a la pacient:
- Exercicis de rehabilitació.
- Col·locació d’un pessari vaginal (anell de cautxú que procura mantenir l’úter o la cúpula vaginal al seu lloc). Sobretot es requerirà una higiene extrema i recanvis periòdics.
- Intervenció quirúrgica es pot fer
- Plàsties per solucionar els descensos del cistocele i/o rectocele.
- Histerectomia vaginal (extracció de l’úter amb prolapse a través de la vagina) amb reconstrucció de les parets vaginals (plàstiques vaginals Anterior i/o posterior)
- Hi ha possibilitat també d’intervenir quirúrgicament amb la intenció de restaurar l’estàtica dels òrgans i estructures genitals internes . Per això s’utilitzen malles de polipropilè suspenent-les a l’os del sacre.
Cal tenir present que les cirurgies sobre el sol pelvià tenen una taxa de recidives com a mínim d’un 25%. Com que actuem sobre uns teixits prèviament debilitats
Es pot prevenir la debilitació del sòl pelvià ?
Finalment, alguns consells per prevenir aquest problema, entre els quals destaquen:
- Entrenar i exercitar regularment els músculs del sòl pelvià amb exercicis
- Tenir bons hàbits i tècniques per anar al bany
- Incloure de manera regular a la dieta fibres i probiòtics que afavoreixin la salut i el trànsit intestinal
- Mantenir un pes adequat
- Mantenir una bona postura, especialment en estar assegut
- Fer activitats de baix impacte, com ara abdominals hipopressius, bicicleta, natació o el·líptica.
Sobretot, no dubtis a consultar el teu problema.
Més informació https://espanol.womenshealth.gov/a-z-topics/urinary-incontinence