infecciones de trasmision sexualLes infeccions de transmissió sexual (ITS) són aquelles que s’adquireixen a través de la pràctica del sexe. Les més freqüents són la clamídia, la gonorrea, els herpes genitals, el virus del papil·loma humà (VPH), la sífilis i el VIH. Si es desenvolupa la malaltia parlarem de MTS.

¿SÓN FREQÜENTS?

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són un problema de salut pública, són la segona causa de malalties infeccioses declarades a Europa després de les infeccions respiratòries. Els experts mundials alerten que, a el dia, gairebé un milió de persones contrauen una malaltia de transmissió sexual i, a Espanya, les xifres són igual d’alarmants. En total el nombre de MTS ha experimentat un increment mitjà anual del 26% des de 2013 (segons les dades de el Centre Nacional d’Epidemiologia del Institut de Salut Carlos III). Per fer-nos una idea del problema, acudint a xifres de 2017, que són les últimes disponibles, es van registrar 8.722 casos de gonorrea, 4.941 de sífilis, 9.865 de clamídia i 4.000 de VIH, a més de 17.000 d’altres ITS.

Com es transmeten les infeccions de transmissió sexual?

Pots contraure una ITS amb tot tipus de sexe: relacions vaginals, anals o orals amb algú que sigui portador. Qualsevol persona sexualment activa pot contraure una MTS. Ni tan sols cal fer l’acte sexual complet, pel fet que algunes d’aquestes malalties, com l’herpes i el VPH, es propaguen pel contacte de la pell.

Una dona embarassada si es contagia pot transmetre la infecció al fetus a través de la placenta, en el moment de el part o per la llet materna, provocant complicacions com: avortament espontani, corioammionitis, prematuritat, nounats de baix pes o infeccions congènites.

Altres formes de transmissió són compartir xeringues o mitjançant transfusions.

La persona a la qual se li diagnostiqui una MTS ha de comunicar a tots els contactes sexuals per què siguin diagnosticades i tractades. Són de declaració obligatòria: la sífilis, la gonocòccica, la Clamidia trachomatis, el limfogranuloma veneri, el VIH / sida, la sífilis congènita.

SÍMPTOMES MÉS FREQÜENTS .

Són molts i poc específics.

  • Secreció inusual del penis o la vagina.
  • Úlceres genitals.
  • Berrugues en l’àrea genital.
  • Picor i enrogiment en l’àrea genital.
  • Ampolles o nafres a o al voltant de la boca.
  • Olor vaginal anormal.
  • Sagnat irregular.
  • Sagnat amb les relacions sexuals.
  • Inflamació del cèrvix, provocant una cervicitis.
  • Micció freqüent o dolorosa
  • Picor, dolor o sagnat anal
  • Dolor abdominal
  • Febre

El diagnòstic precoç i tractament adequat és molt important per evitar seqüeles i lesions irreversibles. En les dones la gonocòccia i la clamídia solen presentar-se de forma asimptomàtica. (Entre 70-95%). Poden  originar complicacions com la malaltia inflamatòria pelviana, embarassos ectòpics i infertilitat. El papil·loma humà es relaciona amb carcinoma de cèrvix, anus, vulva i faringe.

S’ha demostrat que existeix associació entre la infecció per VIH i les MTS clàssiques, amb un increment de risc d’infecció per HIV entre un 2-5% vegades en les persones que presenten una altra MTS ulceratives o no.

Existeix tractament per a les infeccions de transmissió sexual?

La majoria de les MTS poden ser tractades i eliminades a temps, de vegades únicament amb l’administració d’antibiòtics. Així que, no ho dubteu, davant el menor símptoma que s’assembli amb tot el que hem exposat, cal acudir al metge: és sempre la millor solució.

Recorda que el millor tractament és la PREVENCIÓ I EVITAR CONDUCTES DE RISC com: Relacions sexuals sense protecció. Tenir contacte amb diverses parelles.

Què puc fer per protegir-me?

És molt important practicar EL SEXE SEGUR. Assegura’t d’utilitzar sempre un PRESERVATIU de principi a fi cada vegada que tinguin relacions sexuals orals, anals o vaginals. És important usar els condons de forma correcta i sempre que hi hagi algun risc de contagi. Plantejar realitzar un estudi de MTS abans de tenir relacions sexuals sense protecció.

Hi ha vacunes per prevenir el VPH i la hepatitis B.

Si tens símptomes i no has practicat sexe segur és important que consultis amb el teu ginecòleg/a i et facis una revisió.