A tot Espanya es diagnostiquen uns 22.000 casos a l’any, representant gairebé un 30% de tots els tumors de la dona. Una gran part dels casos es diagnostiquen entre els 35 i els 80 anys, amb màxima prevalença entre els 45 i els 65. La estimació del risc de patir un càncer de mama en tota la vida de la dona és d’una de cada 8 dones.
El tipus més freqüent de càncer invasiu és el carcinoma ductal infiltrant, que s’origina als conductes galactòfors i infiltra la membrana basal, a diferència del carcinoma in situ.. El tipus lobel.lar es el segon tipus en freqüència i es forma als lòbuls .
Els factors de risc per patir un càncer de mama son la edat, els antecedents familiars, (mutacions en gens principalment BRCA 1-2) menarquia precoç, menopausa tardana, hàbits tòxics, alimentació, paritat…
La inspecció i la palpació mamària-axil.lar son fonamentals per l’autoexploració mamària mensual i també per el clínic. Cal investigar canvis de color de la pell, retraccions o nodulacions a la mama o a l’aixella i secrecions pel mugró (especialment si son vermelles).
Hi han diversos mètodes de diagnòstic per la detecció del càncer de mama. La mamografia, és una prova que ha demostrat ser eficient en la reducció de la mortalitat en els programes de cribrat poblacional, aconseguint diagnosticar tumors en fases primerenques i en conseqüència ens permeten realitzar tractaments més conservadors, amb un impacte positiu per la supervivència de la pacient.
La mamografia permet visualitzar la forma i la mida del nòdul, encara que no es pugui palpar.
Hi ha un 10% de lesions que no es detecten a la mamografia i per aquest motiu el radiòleg i el clínic indicaran altres proves complementàries com la ecografia mamària, la ressonància nuclear magnètica i proves invasives com la punció-aspiració amb agulla fina (PAAF) la biòpsia amb agulla gruixuda (BAG) i la biòpsia intraoperatòria.
Actualment es considera la biologia de la cèl.lula tumoral per establir una classificació del càncer de mama. En funció de la presència de receptors hormonals a la cèl.lula tumoral, i de la existència o no de la proteina HER2.
Per poder realitzar aquesta classificació es necessari efectuar diverses exploracions: examen físic, radiografies de tòrax, mamografies, tomografia computada (TAC) de tòrax i abdomen, gammagrafia òssia i, eventualment, ressonància nuclear magnètica , TAC cerebral, ecografies etc….
Els tractaments del càncer de mama son la cirugía (mama: conservadora o mastectomia; aixella: biòpsia selectiva del gangli sentinella o limfadenectomia axil.lar), la radioteràpia, la quimioteràpia y la hormonoteràpia. L’aplicació d’aquests tractaments dependrà dels següents factors: edat, estat de salut,estat hormonal (pre menopausa o menopausa) localització del tumor, estadi en el que es troba el procés (TNM), receptors hormonals, grau cel.lular i positivitat per alguns factors biològics (HER2).
La cirurgia conservadora sempre s’ha de complementar amb un tractament de radioteràpia, amb l’objectiu de destruir les cèl.lules tumorals que puguin haver quedat a la mama. Si la pacient precisa tractament adjuvant amb quimioteràpia, pot ajornar se la radioteràpia. La mastectomia radical modificada és la tècnica més utilitzada per la extirpació de tota la mama. El grau de coincidència entre l’estat real de la aixella el del gangli sentinella és del 97%. No obstant un dels temes que preocupen és la existència de negatius falsos (donar un resultat com a negatiu i en realitat l’aixella està afectada). Això pot passar en menys d’un 5% dels casos.
ESTADIS CLÍNICS.
Segons la classificació del TNM T (mida tumor), N (ganglis) y M (metàstasis), el càncer de mama s’agrupa en les següents etapes:
Estadi 0: son lesions premalignes. També s’anomena carcinoma in situ (Tis). Les cèl.lules tumorals estan localitzades exclusivament a la paret de los lòbuls o dels conductes galactòfors.
Estadi I (T1, N0, M0): la mida del tumor és inferior a dos centímetres. No hi ha afectació de ganglis limfàtics ni metàstasis a distància.
Estadi II: tumor entre 2 i 5 centímetres, amb o sense afectació de ganglis axil.lars. Es subdivideix en estadi IIA (T0,N1, M0 ó T1, N1, M0 ó T2 N0 M0) i en estadi IIB (T2, N1, M0 ó T3, N0, M0)
Estadi III: el tumor afecta a ganglis axil.lars i/o pell i paret toràcica (músculs o costelles). Es subdivideix en estadi IIIA (T0-2, N2, M0 ó T3, N1-2, M0), estadi IIIB (T4, N0-2, M0) i estadi IIIC (T0-4, N3, M0).
Estadi IV: el càncer s’ha escampat, afectant a altres òrgans com os o fetge (qualsevol T, qualsevol N, M1).
Aquesta classificació en estadis està molt relacionada amb el pronòstic de la malaltia i la supervivència. Així la taxa de supervivència als 5 anys és del 100% en l’estadi I i al voltant del 20% en el estadi IV.
Estadi IV: el càncer s’ha disseminat, afectant altres òrgans com a os o fetge (qualsevol T, qualsevol N, M1).
Aquesta classificació en estadis està molt relacionada amb el pronòstic de la malaltia i la supervivència. Així el percentatge de supervivència als 5 anys és del 100% a l’estadi I i al voltant del 20% a l’estadi IV.
Per a més informació pots llegir el nostre article 3 dades que has de saber si et diagnostiquen un càncer de mama