Diagnòstic prenatal

Malgrat que tots els nadons neixen sans. Però alguns presentaran problemes de salut, i segons l’origen  podrien ser identificats  abans del naixement mitjançant el diagnòstic prenatal.

Les malalties cromosòmiques són alguna d’aquestes causes.

Els cromosomes són unes estructures situades dins les nostres cèl·lules, contenen ADN i són portadors de la nostra informació genètica. Tenim 23 parells de cromosomes, és a dir 46 cromosomes. De vegades aquests números s’alteren amb l’aparició de cromosomes extres.

Per què es produeixen les anomalies cromosòmiques?

Les malalties cromosòmiques no solen ser hereditàries. No estan causades per una cosa que facis abans o durant l’embaràs.

Hi ha circumstàncies, com l’edat de la dona, que augmenten la probabilitat que apareguin. Per això existeixen les proves de cribratge per a malalties cromosòmiques.

En alguns casos les gestacions afectades per una anomalia cromosòmica, acabaran avortant espontàniament.

Les malalties cromosòmiques més freqüents són:

• Sd. de Down (trisomia 21) és la presència d’un cromosoma extra en el parell 21.
• Sd. de Edwards (trisomia 18) és la presència d’un cromosoma extra en el parell 18.
• Sd. de Patau (trisomia 13) és la presència d’un cromosoma extra en el parell 13.
• Anomalies dels cromosomes sexuals, presència de més o absència d’un dels cromosomes X o Y.

Amb el diagnòstic prenatal podem detectar alguna malaltia cromosòmica abans del naixement del nadó?

Cap prova podrà garantir el naixement d’un nadó sa. Tenim diferents proves per intentar detectar les anomalies cromosòmiques més comunes. Són proves voluntàries.

Diagnosticar una malaltia cromosòmica durant l’embaràs et permetrà prendre les decisions més adequades per al seguiment o la finalització de la mateixa.

Quina és la probabilitat de tenir un Sd. de Down segons la teva edat?

Quines són les proves disponibles per fer el diagnòstic prenatal?

Bàsicament, en el diagnòstic prenatal, les diferenciem entre proves de cribratge i proves de diagnòstic.

Proves de cribratge.

Poden indicar-te si el teu embaràs és més o menys susceptible de presentar una malaltia cromosòmica comú, però no et proporcionarà una resposta definitiva. No impliquen risc de pèrdua d’embaràs. Es realitzen amb una mostra de sang materna, amb o sense ecografia, per això no comporten cap risc per a la gestació. Les proves de cribratge poden presentar falsos positius i negatius. Estudien només les malalties cromosòmiques més freqüents. Els seus resultats han de confirmar-se mitjançant proves de diagnòstic invasiu abans de prendre una decisió respecte a la gestió del teu embaràs.

• Test prenatal no invasiu (TPNI).
• Cribratge combinat del primer trimestre (CCPT).
• Cribratge del segon trimestre.
• Ecografia.

Proves de diagnòstic.

Poden oferir-te una resposta definitiva respecte a l’existència d’un fetus afectat, però porten associat un risc de pèrdua fetal. Estudien tots els parells de cromosomes, però no totes les malalties cromosòmiques. https://ishtar.es/ca/serveis-medics/obstetricia/proves-de-diagnostic-genetic/

• Biòpsia del còrion (BC).
• Amniocentesi.

Aquestes proves no aporten informació sobre altres problemes de salut com l’autisme, discapacitats intel·lectuals, anomalies físiques congènites o altres malalties genètiques.

Què informen els resultats d’una prova de cribratge?

Resultat negatiu: significa que les probabilitats de malaltia són baixes.

Resultat positiu: vol dir que les probabilitats de malaltia són més altes. Hem de confirmar mitjançant una prova invasiva per obtenir una informació concloent.

Què és el cribratge combinat de primer trimestre?

Consisteix en el càlcul de la probabilitat de que el fetus estigui afectat de Sd. de Down, Sd. Edwards i Patau. Aquest risc es calcula tenint en compte l’edat materna, els marcadors ecogràfics i nivells bioquímics en sang materna en el primer trimestre. Detecta 9000 de cada 10000 (90%) casos de síndrome de Down. I presenta un 4% de falsos positius.

EL CCPT es realitza així

• Analítica materna. Una extracció de sang entre les 7 i 14 setmanes de gestació. El més adeqüat serà entre la 8 i La 10. No necessita dejuni. S’estudien dos valors bioquímics: la fracció beta de l’hormona d’embaràs (hCG) i els valors de la proteïna placentària associada a l’embaràs (PAPP-A)
• Ecografia, https://www.elsevier.es/es-revista-diagnostico-prenatal-327-articulo-guia-practica-clinica-diagnostico-prenatal-S2173412712001059 realitzada entre les 11.2-13.6 setmanes de gestació. S’hi valoraran les següents dades:
  • Longitud del crani a la natja del fetus 8 (LCN). Amb ella datarem l’edat gestacional exacta.

1. • Estudi anatòmic del fetus.
   • Estudi dels marcadors d’anomalia cromosòmica com la Translucidesa de la nuca (TN) o plec de la nuca. És l’espai entre la part posterior del cap del fetus en un nivell proper a coll. El motiu pel qual es realitza aquesta mesura, és perquè els fetus amb Sd de Down tendeixen a tenir un gruix més gran en aquest lloc. També s’estudiarà el Doppler del Ductus arteriovenós i la presència de l’os nasal.

• Càlcul de el risc: els valors de LCN i TN s’introdueixen en un programari de càlcul on prèviament s’hauran introduït els valors de l’analítica materna. Es faran correccions dels paràmetres analítics tenint en compte el pes matern, l’ètnia o si pateix diabetis depenent d’insulina. En les gestacions de bessons bicoriòniques (amb dues placentes) es farà una estimació per a cada fetus. Si són monocoriòniques (una placenta) el resultat és un únic risc calculat a partir d’una mitjana dels dos plecs de la nuca.
• Resultat: es considerarà alt risc si el valor és superior a 1/250.

Què és el TPNI?

El TPNI és una prova precisa de cribratge cromosòmic. També es coneix com a anàlisi d’ADN lliure fetal. Consisteix en una analítica de sang que estudia l’ADN fetal que es troba a la sang de la mare. Els seus resultats són més precisos que els d’altres proves de cribratge. Es pot realitzar en qualsevol moment de l’embaràs després de la setmana 10.

Si  no proporciona resultats, direm que és una  prova fallida. En aquests casos haurem de repetir l’extracció. És més probable en pacients amb sobrepes, en aquests casos seria aconsellable fer l’extracció algunes setmanes més tard.

El TPNI compta amb l’índex de detecció més alt de totes les proves de cribratge cromosòmic disponibles actualment. Això significa que és més probable que la prova detecti la malaltia si aquesta existeix. Un exemple: una taxa de detecció de el 99% vol dir que detectaria 99 de cada 100 embarassos afectes amb la malaltia. En les anomalies cromosòmiques més freqüents aquests valors serien:

• 9970 de cada 10000 (99.7%) casos de síndrome de Down.
• 9820 de cada 10000 (98.2%) casos de síndrome de Edwards.
• 9900 de cada 10000 (99%) casos de síndrome de Patau.

En comparació del cribratge combinat del primer trimestre que detecta 9000 de cada 10000 (90%) casos de síndrome de Down.

Analitzem els resultats pel diagnòstic prenatal

Un resultat positiu del’TPNI no vol dir que el fetus estigui afectat. Aquests casos són el que es coneix com a fals positiu. El TPNI presenta menys falsos positius en comparació amb altres proves de cribratge cromosòmic. Els seus resultats han de confirmar-se mitjançant proves de diagnòstic invasiu (com biòpsia del còrion o amniocentesi) abans de prendre una decisió respecte a la gestió del teu embaràs. En les anomalies cromosòmiques més freqüents els falsos positius serien:

• 4 de cada 10000 (0.04%) casos de fals positiu per la síndrome de Down.
• 4 de cada 10000 (0.04%) casos de fals positiu per síndrome d’Edwards.
• 7 de cada 10000 (0.04%) casos de fals positiu per síndrome de Patau.

En comparació amb el cribratge combinat de primer trimestre, els falsos positius són 1 de cada 25% (4%).

Un resultat negatiu de l’TPNI significa que les probabilitats que la malaltia hi sigui són molt baixes. Encara que d’una forma excepcional, la malaltia està present. Aquests casos són el que es coneixen com a  fals negatiu. En les anomalies cromosòmiques  més freqüents els falsos negatius serien:

• 30 de cada 10000 (0.3%) casos de síndrome de Down quedarien sense detectar.
• 180 de cada 10000 (1.8%) casos de síndrome d’Edwards quedarien sense detectar.
• 100 de cada 10000 (1%) casos de síndrome de Patau quedarien sense detectar.

Si comparem amb el cribratge combinat de primer trimestre aquest passarà per alt 1000 de cada 10.000 (10%) embarassos amb Sd. de Down.

Comparativa TPNI /CCPT

Actualment les tècniques de seqüenciació massiva de l’ADN permeten estudiar més fraccions de l’ADN. Per això existeixen plataformes que permeten investigar:

• les trisomies dels parells 16 i 22 que s’associen a avortament espontani.
• les aneuploïdies dels cromosomes.
• Síndromes de microdeleccions coneguts com: Sd. Angelman, Sd. Prader-Willi. Deleció 1p36, Sd. Miol de Gat, Sd. Wolf-Hirschhorn, Sd. Jacbosen Sd. Langer- Giedion. Sd. DiGeorge II. Sd. de Phelan-McDermid, deleció 16p11.2-p12.2.

Les probabilitats que el teu fetus estigui o no afecte depenen dels teus riscos concrets. Per això has d’analitzar amb el teu metge totes les opcions de diagnòstic prenatal per poder prendre la decisió que més s’adapti a les teves necessitats. Consulta amb el teu obstetra tots els teus dubtes.

https://www.elsevier.es/es-revista-diagnostico-prenatal-327-articulo-guia-practica-clinica-diagnostico-prenatal-S2173412712001059